Hoy se publicó este texto en el diario Balears (pg 38). Se abre una ventanita más por la que pueden asomarse los que aún no han pasado por nuestra pecera. Gracias a María Llull, por nadar con nosotros y ser contagiosa.
Com un peix dins l’aigua
La periodista i promotora Martha Zein du a terme De mi casa al mar, una experiència artística en la qual participen tretze persones més que convertiran una habitació en una peixera
Maria Llull | 16/11/2010 |
El peix Lo.pez és el gran protagonista d'aquesta experiència artística que es du a terme els dijous en el centre Joan Crespí. Foto: Bhar Buosi.
De mi casa al mar no és un projecte senzill d'explicar. I aquesta dificultat deriva precisament de la seva simplicitat. Aquest nova idea de la periodista i promotora Martha Zein ha hagut d'esperar des de maig per poder dur-se a terme, però ara ja és tota una realitat gràcies al suport de l'Obra Social de la Caixa, el servei de Promoció de l'Autonomia Personal del centre Joan Crespí i la COORDINADORA-Federació Balear de Persones amb Discapacitat. En què consisteix De mi casa al mar? Es tracta d'un procés creatiu que començà el passat dijous 4 de novembre i hi participen un total de 14 persones, set d'elles amb diferents discapacitats, encara que Martha és més partidària a dir que "hi ha set diagnosticats i set no diagnosticats, perquè tots tenim discapacitats". Es du a terme cada dijous, durant set setmanes, al centre Joan Crespí.
Durant aquestes set sessions s'anirà transformant de manera paulatinament l'espai, per convertir-lo en una peixera. El protagonista del procés creatiu serà el peix Ló.pez El primer dijous es treballà el fet de fer creïble que l'habituació s'havia convertit en una peixera. Per aquest motiu es va fer una performança, durant la qual tots actuaren com si estiguessin dins una peixera. El treball d'aquesta setmana es va dedicar a descobrir en què es pareix el fet d'estar dins una peixera a una càmera de vídeo. Es varen tenir com a referències els poemes visuals de Brossa, els fotomuntatges de Madoz i els poemes visuals de Guillermo Orell.
Les pròximes sessions faran referència a temes com el cos o el món del cinema. Està previst que es dugui a terme un happening el darrer dia per tal de comprovar com és allò de sortir a l'exterior després d'haver estat set setmanes submergits en el món aquàtic. El conjunt d'aquest procés creatiu gira sobre tres eixos principals. El primer és el fet que el cos, com les peixeres, por arribar a ser una presó. Això sí, "dins les limitacions podem trobar peixos de colors", explica Martha Zein. El segon és l'aigua, un element en el qual tots ens trobam amb els mateixos problemes a l'hora de moure'ns, escoltar o veure-hi. Per acabar, hi ha la voluntat d'intervenir en l'imaginari tant individual com colectiu.
Es tracta d'influir en allò que la gent creu amb aquesta experiència, en la qual tindrà molta importància el món virtual, amb una finestra oberta a la peixera a Facebook. Cal aclarir que aquesta experiència no és art teràpia. Com ja s'ha dit, tot és molt més senzill: es tracta de gaudir jugant amb diferents llenguatges i d'obrir la porta a la integració dels ‘diagnosticats' a un món imaginat on les diferències entre les persones que hi participen es perden dins el mitjà aquàtic.
Durant aquestes set sessions s'anirà transformant de manera paulatinament l'espai, per convertir-lo en una peixera. El protagonista del procés creatiu serà el peix Ló.pez El primer dijous es treballà el fet de fer creïble que l'habituació s'havia convertit en una peixera. Per aquest motiu es va fer una performança, durant la qual tots actuaren com si estiguessin dins una peixera. El treball d'aquesta setmana es va dedicar a descobrir en què es pareix el fet d'estar dins una peixera a una càmera de vídeo. Es varen tenir com a referències els poemes visuals de Brossa, els fotomuntatges de Madoz i els poemes visuals de Guillermo Orell.
Les pròximes sessions faran referència a temes com el cos o el món del cinema. Està previst que es dugui a terme un happening el darrer dia per tal de comprovar com és allò de sortir a l'exterior després d'haver estat set setmanes submergits en el món aquàtic. El conjunt d'aquest procés creatiu gira sobre tres eixos principals. El primer és el fet que el cos, com les peixeres, por arribar a ser una presó. Això sí, "dins les limitacions podem trobar peixos de colors", explica Martha Zein. El segon és l'aigua, un element en el qual tots ens trobam amb els mateixos problemes a l'hora de moure'ns, escoltar o veure-hi. Per acabar, hi ha la voluntat d'intervenir en l'imaginari tant individual com colectiu.
Es tracta d'influir en allò que la gent creu amb aquesta experiència, en la qual tindrà molta importància el món virtual, amb una finestra oberta a la peixera a Facebook. Cal aclarir que aquesta experiència no és art teràpia. Com ja s'ha dit, tot és molt més senzill: es tracta de gaudir jugant amb diferents llenguatges i d'obrir la porta a la integració dels ‘diagnosticats' a un món imaginat on les diferències entre les persones que hi participen es perden dins el mitjà aquàtic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario